21/08/2018

La recompensa d'un bon treball

Finalment va arribar la victòria per al CF Reus de Guinea Equatorial. Després que molts partits s’escapessin per detalls, el divendres 17 d’agost l’equip reusenc va aconseguir imposar-se jugant un futbol de qualitat.

Després d’unes setmanes on els entrenaments van potenciar la comunicació i el joc combinatiu, l’equip estava ansiós per provar-se contra un equip del seu nivell. Las Palmas, un equip del barri veí, va preparar el partit al camp de La Salle Bomudi, seu del Bomudi FC, equip de la segona divisió equatoguineana.  Un camp tot terreny donades les seves condicions, on conviuen gespa, sorra de platja, terra i pedres.

A l’avantsala del partit dels grans, els alevins del Reus van jugar contra els seus homòlegs de Las Palmas, mostrant un joc combinatiu increïble i guanyant el partit per 1-0, ensenyant el camí a seguir als grans, que sempre viuen amb màgia i passió úniques el partit dels infants.

Després de la prèvia dels petits va arribar l’hora de la veritat pels joves.

Abans d’iniciar el partit, el CF Reus ja va topar-se amb un handicap: les baixes Julio B. i Mateo per vacances, i la de Juan i Brian per malaltia, van deixar l’equip amb mancances la defensa. Emanuel i Neftalí, dos jugadors que no estaven habituats al lloc, van haver d’adaptar-se i protegir la porteria defensada per Beto. Al mig del camp, Quisito va fer-se amb els galons, a causa de la baixa d’Alino per feina, al que va acompanyar Scuba, qui va guanyar-se la titularitat a base de treball i esforç durant els últims entrenaments. I, com a pivot, el sempre incommensurable Benjamín, que tot i ser dels més joves, mostra una veterania atípica al camp.

Davant, com a extrems, Junior, un jugador destre i tranquil, i Flaviano, un portent físic al qui la seva velocitat, combinada amb la força, fan que sigui gairebé imparable. A la punta, Jordan esperava per ser l’eix que alimentés de pilotes tot l’atac.

El partit va començar boig. Uns primers minuts de tempteig per veure qui aconseguia el mig del camp van propiciar la primera ocasió per a Las Palmas, que va acabar en gol, però que el linier va encarregar-se d’anul·lar per fora de joc. Va ser un toc d’atenció per al CF Reus, que va imposar-se per dominar el partit.

Un inoportú mareig de Jordan va obligar a l’equip reusenc a moure fitxa, donant entrada a l’últim fitxatge, Rocky, com a extrem esquerre, passant Flaviano a la posició de Jordan.

El canvi no podria haver sortit millor. Dos minuts després, Quisito va fer una passada, aparentment impossible, per a Flaviano, qui va caçar-la, guanyant la carrera al central, quedant-se sol davant el porter, per acabar marcant el primer de la tarda. L’eufòria va envair l’equip, que veia amb orgull com el treball donava fruits.

El Reus funcionava quasi a la perfecció. Només hi havia un problema que desestabilitzava a l’equip i feia témer pel partit: la inexperiència dels centrals. Las Palmas és un equip que juga a defensar i buscar ràpidament els davanters amb pilotes llargues quan recuperen l’esfèric. I així precisament va arribar l’empat, just abans del descans.

Malgrat el marcador, el joc estava essent excels, i el treball i sacrifici de l’equip era envejable. Volien guanyar fos com fos. L’esforç durant el primer temps va portar a canvis: Scuba estava fos i va ser substituït per Antonino. Paral·lelament, Orín va entrar per Theo al lateral esquerre i Javi per Beto a la porteria. A més, va entrar Borja per Emanuel com a central, per corregir la debilitat del Reus.

Els nervis dels reusencs a l’inici del segon temps va fer que els primers minuts hi haguessin imprecisions, tot i que no van incomodar la porteria de Javi. Al minut 55 va donar-se entrada a Tarré a canvi de Rocky, qui estava exhaust. Va sortir a donar-ho tot, portant de cap als defenses de Las Palmas. Al minut 70, va enviar una passada de 40 metres al límit de l’àrea que va controlar Matías. Després de dues pilotes rebutjades del porter, va aconseguir batre’l amb un xut ras.

El 2-1 semblava la sentència. El CF Reus tenia el control del partit i tot semblava en ordre. Però una pilota interna aïllada de Las Palmas al 77 va comportar el segon con dels locals. Ara sí, es respirava una mescla de frustració i nervis a l’ambient. Era incomprensible no guanyar un partit que per joc i ocasions no tenia color.

Als últims 13 minuts, els entrenadors van moure fitxa. Va entrar Jordan substituint al defensa Neftalí, passant a mitja punta, i Agustín va entrar per Matías, cobrint el lateral en una defensa de tres.

Els canvis tàctics van tancar a Las Palmas darrere i el Reus va buscar amb tot el gol de la victòria. Després de moltes ocasions sense aconseguir penetrar la porteria, una rematada de Quisito des de l’alçada de penal va sumar el 3-2 al marcador, fent esclatar el deliri entre tots els infants de l’Aldea.

Quan faltaven 4 minuts per acabar el partit, l’equip va tornar a la defensa de quatre per aguantar l’avantatge fins al final. El marcador ja no es mouria més, i la primera victòria era ja una realitat. Aquella nit van caure tots rendits, exhausts, però feliços, i amb la lliçó apresa que el treball, al final, sempre dona fruits.