20/01/2016

Quan més dónes a Àfrica més reps

Faltaven només cinc dies per a què s'acabés la meva aventura a Guinea, i de nou, em vaig sentir intrigat per la curiositat d'una nena que tan sols feia mig any que el seu pares havien abandonat.

Recordo que eren al voltant de les sis de la tarda, es contemplava la posta de sol darrere del partit de futbol que estaven jugant els adolescents.

Tot d'una Mireia, una noia africana de 9 anys, es va preguntar entusiasmada i amb la seva suau veu, de què es tractava la vida. Senzilla pregunta però difícil resposta vaig pensar. Ella estava assaborint un gelat de Ozey, planta comuna a Bata, mentre em mirava amb els seus ulls marró clar esperant qualsevol resposta. La vaig respondre amb una altra pregunta: Què estàs fent ara? Ella sorpresa, em va contestar ràpidament: 'Estic menjant un gelat i està boníssim! La vaig mirar fixament als ulls, la vaig abraçar, i de nou, suaument a l'orella, li vaig preguntar què feia en aquell mateix instant. Ella contenta davant meu interrogatori, em va respondre que m'estava abraçant i menjant el seu gelat. Seguidament, vaig exclamar: ¡La vida és això, el que estàs fent ara mateix, no és ni el que passarà ni el que ja ha passat. La vida és el que tens aquí i ara, el regal és el teu present. No et preguntis tant i gaudeix de la teva gelat de Ozey!

Estem controlats pel temps, actuem encara viatjant pel passat o imaginant en un futur. Ritme de vida frenètic que no ens permet gaudir i esprémer el nostre presente.Desde que vaig entrar a l'Aldea Infantil de Bata fins que vaig sortir no vaig veure ni un calendari, ni un rellotge, ni tan sols saben quina hora és, o en quin dia hi són. Semblava estrany no sentir-me pressionat per les hores, només manava el meu present, l'autèntica prioritat era el moment exacte en el què em trobava. Si vius en l'aquí i ara, és quan més aprecies el teu passat i millor és el teu futur. Per això, quan més dónes a Àfrica més reps.