19/07/2016

Èxit absolut en el torneig futbol per escoles a la garrotxa

Dissabte 11 juny 2016 va ser un dia que quedarà gravat a la memòria de molts nens i voluntaris. Aquest dia va néixer FutBiot.

Eren les 6 del matí del dissabte, i ells ja eren al camp, inspeccionant, preparant i controlant que tot estigués al seu lloc, que els camps estiguessin impecables i que no quedés res a l'atzar. El dia anterior havien arribat a les 11 de la nit a casa després de treballar tot el dia perquè tot estigués a punt per al gran dia.
Portaven 2 mesos preparant-se per a això. 2 mesos de treball dur, recorrent totes i cadascuna de les escoles de la comarca, presentant, defensant i vivint la seva idea, la seva il·lusió.
I arribat el dia, tot estava preparat. Havien aconseguit reunir un equip de 50 voluntaris preparats per sortir al camp i deixar-se l'ànima per Biot.
La jornada no podria haver sortit millor. Els nens van gaudir com allò que són, els voluntaris semblaven un engranatge de la mateixa màquina i els jugadors professionals s'ho van passar d'allò més bé fent les delícies dels més petits.
Ulls plens d'il·lusió, de cansament, de satisfacció ... Un cop acabat el torneig ells dos es van mirar, fonent-se en una abraçada infinit silenciós que no deia res però que s'entenia tot.
2 mesos de treball sense descans havien servit per tant ... Havien aconseguit els objectius que s'havien marcat. L'objectiu amb el qual havia nascut FutBiot s'havia complert. I no només això, sinó que FutBiot havia nascut per quedar-se i ser la principal eina de conscienciació de la fundació entre els nens i adolescents.
I mentre el sol es posava i tancava una jornada històrica, ells seguien abraçats al centre del camp, esperant que el xiulet final els enviés als vestidors.
Una pilota s'entreveia en el fons d'una de les xarxes del camp, però no importava, aquell dia la pilota no havia estat el protagonista. Havia estat un espectador de luxe del que s'ha viscut en els camps de la EFG. I, mentre el sol s'acomiadava, es limitava a veure, des de la llunyania, com ells s'abraçaven al centre.
El dia va deixar pas a la nit i només quedaven les siluetes de 2 persones al camp. El sol xiulava el final del partit, i llavors, Lluc i Toni van emprendre el camí dels vestidors, abraçats.